La Fundació Ramon Llull premia el lingüista nordamericà Philip D. Rasico, la traductora polonesa Anna Sawicka i el programador suec Claes Karlsson

Enviado por José Antonio Sierra 

 

Avui s’han lliurat a Andorra els IV Premis de la Fundació

 

La Fundació Ramon Llull premia el lingüista nordamericà Philip D. Rasico, la traductora polonesa Anna Sawicka i el programador suec Claes Karlsson

 

 

La Fundació Ramon Llull ha entregat avui a Andorra els seus premis destinats a reconèixer persones o institucions de fora del domini lingüístic que han treballat per la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes. Els guardonats en aquesta quarta edició han estat la traductora polonesa Anna Sawicka; el programador cultural suec Claes Karlsson i el lingüista nord-americà Philip D. Rasico. Aquesta darrer ha estat guardonat amb el Premi Internacional Ramon Llull que atorguen conjuntament l’Institut Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

 

L’acte de lliurament s’ha celebrat a l’Auditori Nacional d’Andorra i hi han participat la ministra de Cultura d’Andorra, Olga Gelabert; el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell; el director de l’Institut Ramon Llull, Àlex Susanna; i el director de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro.

 

La ministra de Cultura del govern d’Andorra ha emfatitzat el paper de centralitat que la Cultura té en aquest país i ha afirmat que “la cultura ha de ser un fet distintiu, un valor afegit, en la targeta de presentació d’Andorra a l’exterior”. Olga Gelabert ha afegit que “aquests premis ens permeten proclamar aquesta centralitat de la cultura a Andorra i el nostre compromís amb la llengua i la cultura que compartim”.

 

Ferran Mascarell ha afirmat que “els territoris de parla catalana tenim asimetries polítiques, però mantenim moltes voluntats compartides que permeten a la cultura catalana tenir un lloc fort entre les cultures del món”.

 

De la seva part, Vicenç Villatoro ha explicat que “una cultura no pot projectar-se enfora només des de la seva voluntat interna, sinó que cal una xarxa de còmplices internacionals. I nosaltres, quan trobem aquests còmplices, els premiem amb aquests guardons”. Villatoro ha afegit que aquesta projecció ha de ser “un camí d’anada i tornada, basat en la reciprocitat”.

 

El Premi Ramon Llull de Traducció Literària  té com a objectiu distingir la millor traducció a una altra llengua d’una obra de literatura catalana publicada l’any anterior i està dotat amb 4.000 euros. La polonesa Anna Sawicka (1957) ha estat guardonada per la seva traducció de Les veus del Pamano, de Jaume Cabré (Glosy Pamano, Varsòvia, Marginesy, 2014). La novel·la ha estat publicada per Marginesy, editorial polonesa que l’any 2013 va publicar la novel·la de Jaume Cabré Jo confesso, que va tenir una gran acollida per part dels lectors polonesos. Les veus del Panamo només és una de les moltes obres catalanes que ha traduït al polonès. Aquest any ha traduït Senyoria, també de Jaume Cabré. A més, ha estat la traductora d’altres noms com Maria Àngels Anglada, Carles Batlle, Lluís-Anton Baulenas, Sergi Belbel, Josep Maria Benet i Jornet, Albert Sánchez-Piñol o Ramon Llull, entre d’altres.

 

Sawicka ha explicat com les traduccions de Jaume Cabré han despertat un gran interès entre el públic polonès tant per l’autor com per la literatura catalana i ha destacat la importància de poder traduir directament del català, sense passar per una llengua-pont.

 

El Premi a la Promoció Internacional de la Creació Catalana distingeix una persona o institució estrangera que hagi promogut un projecte rellevant per enfortir la creació cultural catalana arreu del món. El premi és honorífic i inclou l’obsequi d’una litografia d’Antoni Tàpies. Claes Karlsson, premiat enguany, és director artístic del Stockholm Kulturfestival, un festival multidisciplinar que se celebra anualment a la capital sueca des de l’any 2000. A l’edició del 2014, Barcelona va ser la ciutat convidada al festival amb un extens i variat programa que va permetre que els ciutadans suecs coneguessin la cultura catalana de primera mà, gràcies a espectacles de companyies catalanes, concerts i conferències, com les de l’escriptor Francesc Serés. El mateix any Estocolm va ser la ciutat convidada a les Festes de la Mercè de Barcelona, i això va permetre coproduir dos espectacles creats per artistes suecs i catalans que es van poder veure a ambdós festivals: el Mapping i el combinat de circ.

 

Aquesta important col·laboració va ser el resultat d’un intens treball entre l’IRL i el festival, i també va respondre a l’interès que Claes Karlsson ha manifestat sempre per la cultura i les arts escèniques catalanes. El director de l’IRL, Àlex Susanna ho ha explicat en la glossa del premiat, en afirmar que aquesta iniciativa és “un projecte d’importància estratègica”, que va permetre que “la societat sueca assistís a la presentació de la cultura catalana, que alhora tenia l’oportunitat de donar-se a conèixer”.

 

Karlsson s’ha mostrat enormement agraït pel Premi i ha recordat que la col·laboració entre Estocolm i Barcelona fou “àmpliament satisfactòria: una història d’amor”.

 

El Premi Internacional Ramon Llull, que arriba a la seva 25a edició i està dotat amb 8.000 euros conjuntament amb la Fundació Congrés de Cultura Catalana, vol reconèixer la trajectòria d'una persona o institució en la difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes. El premi s’atorga al lingüista nord-americà Philip D. Rasico, per estudiar i difondre arreu la llengua i la cultura catalanes, per la seva rigorosa tasca en l’ensenyament i la recerca de tipus acadèmic, i per la seva fidelitat al català i a Catalunya. La presidenta de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Marta Rovira, ha afirmat que “tenim la sort que la nostra llengua genera un gran interès entre acadèmics i estudiosos d’arreu. I a més tenim la sort de comptar-hi persones que fan un treball acadèmic de gran nivell, que proporcionen a l’àmbit lingüístic català un coneixement expert amb el qual poques llengües podem comptar”.

 

De la seva part, Rasico ha explicat que com a lingüista s’ha dedicat a l’estudi de “l’evolució històrica de la llengua catalana des del llatí fins als nostres dies” i que actualment està preparant un llibre sobre l’obra de Joan coromines, de qui fou deixeble. Rasico ha firmat també que “per a mi la llengua catalana no és només una qüestió acadèmica, és també quelcom personal, que em toca el cor”.